..Els Peris i el seu món.- La Cinta se sent abandonada pel Peris i creu que està massa a sobre de la Laura i massa poc pel David. Ell se la treu de sobre amb el seu tacte habitual. La Cinta no es dóna i lloga una habitació a un hotel de Roses per a passar-hi el cap de setmana, es posa guapa a la "pelu" i li diu al Peris que aquesta setmana se'n van de "juerga". El Peris no està per brocs i li respon que és impossible perquè hi ha partit. La Cinta es planteja de partir-ho ella perquè no hi vol renunciar i si el Peris no l'acompanya pensa anar-hi tota sola, au! Aquesta gran decisió es queda amb una matrícula a una autoscola per a treure's el carnet de conduir (que jo em direu què té a veure "la velocitat amb el tocino" del Peris que li fot el cap de setmana enlaire)

El Huari i el seu món.- El Huari, després de la darrera cita, va de cul per la Montse. Sembla, però, que ella no ho té tan clar i li dóna llargues: no vol córrer, li diu. La Teresa posa traves al Huari i la Montse ho acaba d'espatllar quan el va a veure a la lampisteria per tal de clarificar-ho tot. Li vol fer entendre que han d'anar a poc a poc i acaba amb un : "- Som amics, no?" . La resposta del Huari és: "- Vale. Ara estoy trabajando, amiga!" (s'ha de llegir amb mala llet) La Montse, després d'uns dies de reflexió i d'unes paraules molt comprensives de l'Ivan (que no sap qui és el novi de la seva mare) va a la lampisteria a parlar amb el Huari. No sabem quin era el seu veritable propòsit (ella torna a repetir que vol anar a poc a poc, que necessita discreció...), però el cert és que acaben l'un en la boca de l'altre amb declaració d'amor inclosa (que quedi clar que el Huari li diu: "- Jo t'istimo"... tendre, no?).

La Paquita i el seu món (n'hi queda?).- La mala ratxa que estan passant fa que la Marta es posi a mil. Estaven bé a casa seva i ara han acabat a casa de la Clara, apretades i sense gens d'intimitat (lloc per a estudiar, diu ella). L'Olga col.labora en el mal rotllo quan hi va per a reclamar amb molts mals modos el famós abric de pells de la seva mare que la Paquita no li pensa donar. La Paquita aconsegueix tornar a llogar el pis que tenien a un preu sensiblement superior: el quàdruple i escacs del que pagaven abans. Però encara no té la nena contenta i li dóna 10.000 ptes. per tal d'arrencar-li un somriure. La Marta està preocupada per la manca de diners i de feina i creu que la Paquita hauria de tornar la targeta de crèdit del Carles. Sa mare s'hi nega en rodó fins que no li tornin el rellotge. Quan a la nit van a casa a dormir s'adonen que no hi ha un sol moble. Això acaba amb la poca paciència que li quedava a la Marta i sentencia: "- No volies començar de 0? Doncs això és el que tenim: 0, res!" Paraules premonitòries tenint en compte que recuperar els mobles li costa 500.000 ptes. a la Paquita que ja no pot tirar de tarja de crèdit perquè L'Olga & Cia. l'han anulada. Tenint només 400.000 ptes. al banc i sense feina -la Clara ja no n'hi pot oferir perquè ha llogat el Ramon- pensa que es vendrà l'abric de visó i llestos. Aconsegueix recuperar uns quants mobles que tampoc fan el pes a la Marta que els considera un decorat per a una representació. La Paquita ja no sap què més a de fer.(A veure si el cap de setmana li endreça les idees)

El David i el seu món.- L'Àngel ha presentat en societat el nou integrant del grup de desmanegats: el gos "pit i molta bulla" que li serveix, d'entrada, per espantar el Jordi quan volia cantar-li les quaranta al David per l'afer de la Farmàcia. És un gos molt aprofitable (fins que es quedi només amb el collar), també el fa competir en els circuits de baralles de gossos. L'Àngel, que és un bon amic (ho va demostrar no deixant dormir a casa seva el David quan no tenia on anar), li porta un cadell de 'pitbull' i el David pensa que aconseguirà quedar-se'l a casa de la Laura. El Marcel es quadra al veure la raça del cadell i no només li diu que el torni sinó que es posa en contacte amb un periodista amic seu, en Fede, per tal d'investigar el tema de les baralles de gossos. El David comença, aquesta setmana, els seus problemes amb la Llei: la policia el busca pel robatori de la moto. La Laura el fa anar, tan si vols com si no, a declarar a la comissaria. El fitxen, tot i que es declara innocent, i queda pendent d'un judici on diu que no s'hi pensa presentar, la qual cosa genera una forta discussió amb el Marcel i la Laura sobre política, nazisme i democràcia. Queda ben palès que el David s'ha begut l'enteniment. D'altra banda, quan la Marta li diu que està disposada a mentir a favor seu en el judici i a marxar amb ell on vulgui... es comporta amb una delicadesa mai vista: "- Allunya't de mi. Jo només et puc portar problemes", diu (la contradicció amb potes, dic jo)

La Núria i el seu món.- Psicòlegs a mi, hi, hi ...sembla que pensa la Núria quan va a la consulta de l'Anna (psicòloga yeyé) per primer cop. Etziba a l'Anna una parrafada de manual sobre els seus mals psicològics, engega a dida a ella i els seus patins i torna a casa amb la sensació de que tot plegat és una pèrdua de temps. La Carme comença a dubtar de que l'Anna sigui tan bona professional. I, alhora, l'Anna s'assabenta que la Clara és la mare

biològica de la Núria. Hàbilment, la psicòloga cita al seu despatx a les dues "mames" i després de sentir l'infinitat de retrets que van i venen de l'una a l'altra , els hi deixa molt clar que han de solucionar el seu problema perquè la Núria és al mig i l'estan obligant contínuament a triar. La Carme i la Clara arriben a un pacte: deixaran de ser enemigues, la Clara es mantindrà al marge però la Carme la tindrà informada de tot el que faci referència a la Núria. Aquesta aliança que la Núria considera una conspiració la fa emprenyar encara més (tot i que sembli impossible) i deixa la consulta de l'Anna tot just començada la segona sessió. Intenta atansar-se a la Marta sense èxit i la psicòloga l'acomiada amb un "molta sort" quan la troba pel carrer després de saber que la Núria no vol continuar les sessions. No deixa, però, de dir-li abans unes quantes veritats sobre el seu caràcter i manera de fer. El Jordi també rep una part de la mala llet de la Núria quan se n'assabenta, enmig d'una discussió amb ella que la Carme ha tingut un "affaire" amb el Martí. L'Ivan és l'únic que sembla disposat a escoltar-la, i a sobre, li explica la primera regla d'or de la convivència: saber demanar perdó quan t'has equivocat. La Núria ho posa en pràctica amb l'Adrià (sembla ser que no s'acaba de creure que això pugui tenir la més mínima importància) i se n'adona que el "truquillo" funciona quan el seu avi li demostra que ho valora. El seu proper objectiu és el seu pare...el trobarà?

El Quim i el seu món.- L'Isabeleta, poc a poc, s'hi va fent lloc. Trobades casuals, necessitat de lampista a la parada de la Lola, excompanys d'Institut...fins que van a esmorzar junts. El Quim es permet el luxe, fins i tot, de deixar la Clara amb la paraula a la boca per retornar l'Isabeleta a la parada després d'esmorzar junts. Un sopar és la darrera cosa que, de moment, fan plegats. Les paraules de l'Isabeleta referint-se al seu matrimoni fan que li agafin unes ganes boges de parlar amb la Clara. Quan la té al davant, més que un florit discurs, li engega bastantes vegades les mateixes paraules :"- Ens farem mal" que interromp quan ja no les pot articular perquè... o fa el petó i calla o continua parlant i se'l perd.

La Pilar i el seu món.- El Ramon se sent asfixiat per ella i decideix deixar la feina de la parada per no haver d'estar tanta estona junts. La Mari li aconsegueix feina a La Fusteria i el lloc del Ramon a la parada l'ocupa el Toni. La Pilar no està massa convençuda d'aquests canvis, però el pitjor encara ha d'arribar.

La Clara i el seu món.- La Clara nota com el Quim es va apartant d'ella. El va a veure per tal d'anar junts a buscar el Max i ell l'engega: ja n'està tip de ser, només, el sac dels cops i el mocador de la Clara. Ella està bé amb el Max i, quan el deixa de nou al centre, s'assabenta que hi ha un matrimoni gran interessat en acollir-lo. Comenta amb el seu pare la nova actitud del Quim. Se n'adona de que no el vol perdre i, tot i que l'Adrià li diu que vagi amb molt de compte perquè tal i com estan les coses un sol pas en fals farà que el perdi per sempre, el va a veure a la lampisteria. El Quim continua ben emprenyat i no només passa olímpicament de les paraules de la Clara ("- ...ets l'únic que em quedes, no sé què sento exactament però no et vull perdre...) sinó que intenta fer-li la guitza convidant a sopar l'Isabeleta que ha entrat a la botiga per pagar la factura de la parada. Aquest sopar fa meravelles, ja ho heu llegit abans ;-)

El Jordi i el seu món (potser per poc temps?... o no?) La seva lenta davallada comença a tocar fons, o sostre, segons es miri. Va a buscar al Martí i intenta apallissar-lo, però la borratxera que porta al damunt no li deixa donar més que 4 o 5 cops. El Martí, sobri, seré i amb la mala gaita que el caracteritza, entoma els cops i li fa saber que la Carme es va casar amb ell per llàstima i que no se l'ha estimat mai. Aprofita per dir-li que s'ho van passar pipa fent l'amor. El Jordi va a veure l'altra protagonista, la Carme, que després de donar-li una sonora bufetada quan s'ofèn perquè el Jordi pensa que es va enrotllar amb el Martí quan encara estava amb ell, el fa fora de casa i li recorda els tres anys d'aventures extramatrimonials del Jordi. Sembla que té el "dia social" i va a veure la Clara a la Fusteria que tampoc no li fa ni cas. Fins sembla tenir la sensació "d'home invisible" quan el Quim entra al pub i la Clara sembla hipnotitzada per aquest fet, per les seves paraules i pel petó que s'endevina. Cansat, tip i cuit, se'n va al cotxe i s'injecta alguna cosa a la vena mentre repeteix (el divendres ha estat el dia de les paraules repetides): "- Fills de puta, fills de puta..." .

Casablanca