.. A la Fusteria, la Clara el Quim i el Matt, que acaba d’arribar, estan xerrant i posant-se al dia de les novetats. El galès s’ofereix per ser el fotògraf el dia del casament. El Quim, prudent com sempre, s’en va. I, mentre la Clara està evidentment nerviosa pel fet que l’assistent social vagi a veure la Núria, el Matt confessa que ha tornat per l’Olga... i que ha penjat els hàbits. Més tard, el Matt truca a casa de l’Olga i deixa un missatge dient que voldria parlar amb ella... La seva veu ressona al pis buit. Al costat del telèfon hi ha la foto dels nuvis que sembla escoltar la veu del galès...

El David, molt tocat després de la seva monumental ficada de pota, parla amb la Laura i el Marcel: com ha contret la malaltia, si el Marcel ho sabia i no té por... però de seguida creu que ha de fer alguna cosa i es dedica a investigar qui li ha encomanat la malaltia a la Laura. Parla amb la Cinta, qui, per cert, ja s’està preparant pel l’examen de pràctiques davant les queixes d’un Peris emmurriat i dolgut. Com que amb la seva mare no en treu l’aigua clara, parla amb la Mari que, ingènuament li diu que ha estat l’Agustí... A la lampisteria li demana al Huari què faria ell si algú li fes mal a una germana seva. El Huari respon: “- No sé... yo parto cara”... i el David en pren bona nota.

A instàncies del Narcís, l’Ivan diu a la Montse que ha anat a veure el Huari i que li ha demanat disculpes. Diu que el Huari és un bon home... però la Montse afirma que no pot posar-se per damuntla Teresa, que sempre a estat al seu costat quan anaven maldades... Ella i el Huari es troben però l’únic que aconsegueixen és tornar a discutir: ell li proposa de sopar a casa seva però ella s’hi nega amb l’excusa que ha de fer moltes coses... El magribí s’emprenya i li diu que quan vulgui alguna cosa ja sap on trobar-la.

A la farmàcia, la Clara i els sogres parlen del Jordi quan sona el mòbil de la metgessa: és l’assistent social que li informa que haurà de parlar amb la Núria pel cas Clara. La Carme gargoteja el telèfon de contacte a un bloc i després el memoritza al seu mòbil, deixant el paper allà mateix. La Roser, solidària i comprensiva com sempre, està disposada a impedir l’acolliment i truca a aquest telèfon “- ...perquè hi ha algunes coses que haurien de saber”.

La Paquita fa un segon viatge amb el Toni i el seu soci. Quan tornen, ella demana, una mica inquieta que quina mena de feina fan; la furgoneta era una altra i li havien fet un pont... El Toni assegura que havien perdut les claus.

A casa l’Adrià, la Núria està nerviosa perquè no sap que ha de dir a l’assistent social. L’avi mira d’alliçonar-la però ella diu que no l’estima la Clara i que, per tant, li costa fer el paperet. Aleshores l’Adrià li dóna els bocins de la carta que la Clara li havia escrit a ella en arribar. La Núria construeix el trenca-closques de paper i comença a llegir. En acabar es posa a plorar i, just en aquest moment truquen al timbre. És l’assistent. Quan, després d’exposar-li el motiu de la visita va al gra i demana a la noia “- Què en pensa de la Clara”... s’acaba el capítol.

Spock