.. El Quim reacciona a la proposta de la Clara entre desconcertat i irat. Ella li promet que el Jordi no s’interposarà entre ells però el lampista se’n va pràcticament engegant-la.

L’Adrià està molt content pel retorn del Trasto. La Núria, tota moixa, parla amb l’avi mentre continua fent la bossa per anar-se’n; això sí, li demana de nou perdó i l’ome admet que tots dos han comès errors, que ell estava emprenyat amb la Clara i que ho ha pagat amb ella.. “- Mentre desfàs les bosses, et faré una mica de sopar”, diu l’Adrià... i avi i néta s’abracen afectuosament. Més tard, a can Peris, la Núria comenta a la Clara que han fet les paus amb l’avi i li demana que el vagi a veure, insinuant-li que el vell és molt millor del que la dona es pensa.

A ca la Montse les coses no van bé: ella i el Huari es fan un petó que vol ser una disculpa per part de la dona, que està francament avergonyida i retreu a la Teresa el que ha fet. La mare de la Montse, per evitar el xàfec, demana a en Narcís (que sí que s’ho ha passat bé) que l’ajudi a fregar plats. La Montse va a veure l’Ivan perquè li expliqui què li passa. El noi es fa l’adormit però no cola i quan per fi la mare li comença a arrencar alguna paraula, entra en Narcís enviat al llit per l’àvia... La Montse se’n va trista i fa un petó de bona nit al Narcís. L’Ivan plora en silenci.

A ca la Laura, el David es lleva empipat: ha d’anar a treballar. La tensió amb en Marcel es pot ja tallar amb un ganivet. El periodista se’n va i la Laura crida l’atenció del seu germà que surt amb els típics tòpics racistes i ataca el Marcel, però la noia posa les coses a lloc.

Al mercat, la Paquita parla amb en Toni de la seva situació i, aquest, li comenta a l’Isabeleta que, samaritana com és, diu que ella havia treballat per una casa que donen feina per cosir a casa. El problema és que la Paquita no té màquina de cosir, però la Isabeleta l’hi deixa la seva dient que ja la hi pagarà a poc a poc, quan pugui... Més tard, la veiem envoltada de caixes de gènere per cosir; d’entrada la Marta se la mira i la tracta amb menyspreu, negant-se a ajudar-la i a fer menjar, però quan són dos quarts d’una i la Paquita segueix treballant amb símptomes evidents d’esgotament, la filla es penedeix, li demana disculpes i l’ajuda. Mare i filla es fan una mega-abraçada.

La Teresa comença a rebre felicitacions més o menys iròniques perquè la seva filla surt amb aquell “- ...que és mig moro”. Concretament, és la mare d’en Jordi qui burxa amb més ganes i la Paquita nega la relació.

La Montse comenta a la perruqueria el desastre de sopar i diu que dilluns li comencen a posar els implants. La Vicenta espera el resultat de les proves que han d’arribar abans que l’implant de la Montse. Malgrat el fracàs de la vetllada familiar, la Montse no es deixa abatre: es disculpa amb el Huari i li demana que vagi l’endemà a arreglar la cisterna del lavabo que “- ...encara no està trencada”...

El Quim i el Huari parlen de la Clara. El Quim explica el que li ha proposat la dona i diu que està boja i que no pensa acceptar, però el Huari, que sempre havia estat en contra de la Clara, ara riu per sota el nas i irònicament segueix la beta a en Quim, com si li aconsellés que s’ho repensés. El David que estava palplantat per allà ho ha sentit tot, i el Quim, de males maneres, li demana que vagi a buscar cafès a can Peris. El Huari demana un te amb llimona. El David va al bar dels seus pares i el Peris se’n va del taulell perquè “-...m’ha agafat caguera”. El noi torna amb els cafès però sense el te perquè “- No tenien llimona”. D’un cop de mà, el Quim li llença el cafè per sobre i el Huari va a buscar el te, vist que s’aproximen possibles garrotades. Oncle i nebot queden sols i el lampista acusa el David de massa orgullós, però el David contrataca que, per orgullós, el Quim, que si la noia que li agradava li demanés el que li havia demanat la Clara al Quim, ell no ho dubtaria... El Quim queda tocadet.

La Cinta pregunta pel David i el Peris, tot fent-se el desentès, demana a la seva dona en to de broma, qüestions de teòrica. Ella es pica i fan una aposta: si divendres aprova passaran una nit a la suite de l’hotel més luxós de Barcelona, si no, ja no es presentarà més.

La Clara dorm quan truquen a la porta. Es el Quim que, accelerat, li demana disculpes i li explica que no es pot casar amb ella perquè la Clara no l’estima... però que de tota manera accepta la proposta perquè “- Ja no tinc res a perdre, i perquè jo sí que t’estimo.” Tots dos es fonen en una abraçada que promet evolucionar en una nit de passió.

Spock