.. El xoriço d'en Toni.- Tot i estar penjadet de la Fina el Toni, que és xoriço però no tonto, se n'adona que és millor posar "milles" entre els dos. Va esquivant la poli al llarg de tota la setmana però divendres mossega l'ham que la Fina li serveix en forma de "conversa de mitja hora" (Mira, una altra manera d'anomenar els "polvos de finde". Ja n'aprendrem de coses, ja) Total...que es comença a embolicar la troca perquè la inspectora no pot oblidar els seus estudis i li pregunta en què treballa. Allò que dius... de tot se'n diu treballar!!!! D'altra banda, comença a ser més ben rebut a casa de la seva germana perquè sembla que l'olivarer no pot acabar d'agrair prou els favors de la Mari.

El psicòpata de la Núria.- Sembla de la família dels aràcnids perquè minut a minut teixeix una teranyina més densa al voltant de la seva estimada impedint que la gent que l'envolta s'hi apropi. I ho fa sense fer soroll, amb un somriure i una cara d'innocència que ja la voldria el Bush ara mateix. Amb "l'espantà" d'aquesta setmana ja es van allunyant de la vida de la Núria: el David, la Marta, el Wagner (aquest definitivament), l'Adrià, el Trasto, la Roser i la Ruth (una nova amiga del Conservatori). Si continua amb aquesta "marxeta", ben aviat la Núria no es relacionarà amb ningú més que ell, uffff!

La parella perfecta.- Sempre s'ha dit que la distància refreda les relacions però en el cas que ens ocupa la distància posa de mala llet. La Laura no aguanta ni la seva ombra. Cada trucada del Marcel és una emprenyada més. Té la mosca darrera l'orella i la insistència "telefonera" del seu company li fa veure remordiments on, en teoria i pel que sabem, no hi ha més que amor i enyorament. La Mari és el sac dels cops i la persona en qui la Laura descarrega el seu mal humor.

La casa de la Kentia.- Si la setmana passada semblava buida després de la mort del Biel i pel fet de no estar acabada de muntar, aquesta setmana sembla "rebuida" perquè ha perdut un nou inquilí: la Joana s'ha acomiadat de l'Andreu amb un tros de paper deixat damunt la taula. Sembla que junts no poden superar la mort del fill (Em recorda tant "Allò que el vent s'endugué" després de la mort de la Bonny!!!) L'Andreu intenta parlar amb la Joana però té el mòbil desconnectat i no sap on trobar-la. El soci creu que és millor que la deixi uns dies sola i tranquil·la. Això no pot acabar bé de cap de les maneres, ai senyor!

La parella autosuficient.- Se'n surten prou bé tot i la manca de feina i diners i el mal geni del David. La Marta ha agafat una promoció al Caprabo i el David decideix fer de butanero. La filla de la Paquita fa realitat allò tan tòpic de "tirar-se al butanero" amb el vestit de la feina en el capítol de divendres. Potser pensa: jo seré la primera... pel que pugui passar quan el David comenci a repartir.

La parella explosiva.- No pot ser cap altra que la protagonitzada pel misogin del Fede i la "pantera de Sant Andreu", per malnom Remei. Des que el Fede ha descobert lo bé que la Remei fa la "pinça birmana" que la vol per a ell cada cap de setmana. La Remei ha tingut un mal pas (un mal tallat seria més exacte) a la perru i les seves aspiracions a un ascens han passat a millor vida. Per la seva part, el Fede, ha retrobat aquella que li va donar la vida, la seva mare.

El pare de la criatura.- Després d'una setmana de "potser sí, potser no", de filosòfiques xerrades amb el Fede, d'ensumar gorretes de nadó i de posar els ulls en blanc mentre pensa i/o recorda anteriors situacions, el Santi ha pres una decisió: vol tornar a viure amb la Mari i la Desi. El Ramon li ha posat difícil veure la seva filla i la Mari li ha tornat a la memòria què bona és al llit. Agafa forces i convenciment i li proposa a la Mari de formar una família, viure feliços i menjar anissos pels segles dels segles, amén. La Mari, de moment, s'atabala perquè sembla que l'hora del Santi ja havia passat però li diu que ja li donarà una resposta. De fet, aquest parell, a banda de ser una mica "cagadubtes", porten el rellotge desincronitzat: quan a l'una li va bé no li va bé a l'altre i a l'inrevés.

Els drets maritals del Ramon.- Li han durat ben poc... una setmana a tot estirar. Però ell és de bon conformar i el fet de poder sucar de tant en tant li fa canviar la perspectiva tant pel que fa al Toni ( a qui arriba a anomenar "cunyadet") com al fet de que el Santi pugui veure la Desiré si és en presència seva. Vol fer un sopar amb "delicatessen" per celebrar el que ell creu que és el començament d'una bona vida matrimonial i fins li compra un formós collaret a la Mari però... la Mari ja no pot continuar fent el pallasso d'aquesta manera i li ho diu clarito, clarito: vol deixar de viure amb ell i la Pilar i vol anar amb la Desiré a casa del Santi tot i que ells dos podran veure la Desi quan i com vulguin. Mentre el Ramon fa el ploramiques amb súpliques de l'estil: no em deixis sol, em conformo només amb tenir-te al costat... la Pilar s'arremanga i treu el seu brot esquizofrènic dient-li que ella pot fer el que vulgui però que la Desi no li prendrà ningú dels braços.

Altres fronts oberts.- La Paquita i el Fato agafaran uns dies de vacances i marxaran a París.
L'Adrià torna a estar sol, enfadat i sense peles.
La Clara i el Quim continuen com gat i gos amb el Max pel mig.
EL Matt i l'Olga han tornat i ella està plena de projectes: la reconstrucció del Xicago i la construcció d'un fill.
L'Isaac continua donant la llauna a les nits.
L'Oriol encara no ha matat el Trasto.

Casablanca