.. El Max segueix el seu càstig cada cop amb menys contrarietat mentre el Quim, que sembla haver tornat a la pre-adolescència, pensa, amb l'ajut del Huari, la manera de lligar amb l'Empar.
Finalment, el Quim decideix anar a buscar el Max per sorpresa amb l'excusa que ha de parlar del noi amb la profe. El Max s'estranya de la irrupció del Quim i més quan aquest li diu que surti que ha de parlar en privat amb la profe...
Li demana que potser li podrien aixecar el càstic ("és un càstig estar amb mi?", fa l'Empar, picarona).
El Quim, esperonat per la noia, la convida a sopar dijous a casa seva... tots dos sols. Ella accepta.

El Guillem segueix fent estralls per allà on passa. El mateix Peris no s'està de dir que el seu Cirano deixa en pilota picada la interpretació del Flotats... A la cinta també sembla fer-li gràcia aquest home elegant i circunspecte, i tots dos es diuen, també en pla mig adolescent, que els agrada molt parlar l'un amb l'altre...
Mentrestant, la Cecília i la Lola intenten tàctiques més o menys subtils d'acostament envers ell, a veure qui corre més...

La Ruth, després de pasar el cap de setmana amb el Jordi, diu que se'n va, i ell no hi posa cap pega. Es fan la darrera foto que els queda per poder revelar el rodet de Londres.
De nou amb els trastets a sobre, la Ruth es troba amb la Núria que està una mica emprenyada perquè ha estat enganyada per la seva amiga; però la Ruth, ràpida, diu que el Téllez era amb una altra noia perquè han tallat, que ell s'ha acollonit quan ha vist que ella es penjava una mica de l'home.
Diu també que ha passat el cap de setmana amb els seus pares, a Súria, i la Núria li ofereix de nou casa seva.
L'Oriol, en saber-ho, es rebota, tal com era de preveure.

Qui està inquieta i desconcertada és la Remei: el Miquel no la truca i això l'estranya.
Animada per la Cecília decideix prendre la iniciativa i queden per xerrar a la tarda, però el veu seriós i, tot i que mira de treure-li importància, la perruquera no es queda tranquil.la... i amb raó!
El Miquel li surt amb la cantarella que no està per embolicar-se ara amb ningú, que ell és un home tradicional (i ruc, afegiria aquest humil resumidor cardíac), i que, per tant, val més que ho deixin córrer. La Remei, trista i desconcertada, no s'enfonsa davant d'ell sinó que li diu que se'n vagi, fent equilibris entre el dolor i la ràbia...

La Montse, veient que el Narcís va a comprar pastilles pel dolor pel Huari, sospita que el seu marit li amaga alguna cosa i va a veure el metge.
Aquest li diu que el Huari s'ha d'operar...
Quan el Narcís i l'Ahmed li donen els diners al Huari i aquest, emocionat, s'aixeca per fer una abraçada al noi, entra la Montse. "Per què m'has tornat a enganyar?", diu, sospitant la resposta...
I és que el Huari sent terror als quiròfans!

La Mari no aixeca cap.
Angoixada, desfeta, va a veure la Cinta per anar a la reunió de suport mentre deixa la nena a cura de la Teresa. però quan hi va, comença a sentir calor, a trobar-se inquieta i a sentir-se culpable per haver deixat la filla sola.
Fuig d'allà més desconcertada que quan havia vingut.

Spock