.. A ca la Montse tot són nervis: l'Isaac els ha tornat a donar la nit del lloro, ara preparen farinetes a tota velocitat... i el Huari que s'alça desesperat a la recerca d'un cafè miraculós. El cafè no està fet encara i, quan la Teresa li planteja que el faci ell, al Huari li agafa una pressa sobtada.
El cas és que, quan la Montse es disposa a fer un entrepà pel Narcís, l'Isaac, amb el do de la oportunitat que caracteritza sempre a les criatures, es caga a sobre. De manera que la Montse se'n va a canviar-li els bolquers mentre la Teresa deixa tastar -només tastar- les farinetes de l'Isaac al Narcís... però quan es queda sol, el noi s'entusiasma pel sabor del preparat lacti i, amb la mateixa cullera de l'Isaac, se les menja totes! Naturalment, quan arriba la Montse s'organitza un terrabastall.
El Narcís reacciona a la acusació de la mare en el sentit que per culpa d'ell arribarà tard a la feina dient empipat que en tot cas serà per culpa de l'Isaac i no seva. Se'n va deixant-se l'entrepà damunt la taula.
Més tard, el veiem inquiet (no per la gana precisament), tot jugant a dards amb el Max. Deixa la partida a mitges i li proposa d'anar a veure el Huari a l'entrenament. Quan l'home surt dels vestuaris després d'haver entrenat, els dos nois l'esperen amb la intenció de fer-li una sorpresa, però al Huari li fan una petita entrevista que ell respon amb frases de segell clarament holandès, tipus: "el futbol es así." Li demanen a qui dedicarà el primer gol i ell sense pensar-s'ho diu que "al seu fill" El Narcís toca per un moment el cel amb les puntes dels dits, però cau de patac quan el Huari, a partir d'una altra pregunta, deixa clar que parlava de l'Isaac. El Narcís se'n va trist, arrossegant amb ell a un Max desconcertat...
De nou a casa, el Narcís diu que no vol estar amb el nadó i es tanca a l'habitació, clarament gelós i sentint-se rebutjat.

La Mari truca al Ramon per trobar-se a la tarda a casa d'ell i recollir les coses de la Desi i d'ella mateixa. El Santi s'ofereix a acompanyar-la, però la Mari vol demanar perdó al seu marit.

A la parada, la Pilar també pretén ser present a l'escena, però per un cop, el Ramon s'imposa; això sí, la Pilar li insisteix que prometi que farà que li deixin la criatura...

També a la plaça, l'Andreu compra unes ametlles torrades i la Pilar li demana consell legal; ell intenta defugir la consulta amb vaguetats, però quan la dona es treu de la màniga el dolor compartit (fill perdut), l'Andreu no té més remei que donar-li la seva targeta..
L'Andreu està passant un autèntic calvari: a més de la mort del noi, la Joana segueix sense aparéixer però, això sí, de tant en tant sembla que fa trucadetes nocturnes al seu company sense dir res. L'únic que manté dempeus l'advocat és la fal·lera de descobrir qui va atropellar el seu fill...

Mentrestant, la Laura i el Marcel segueixen amb el joc de trucades i contra-trucades: la Laura el truca a la una de la nit a Lima i no el trovba, i ell la truca a les cinc de la matinada, hora peruana. La Laura està cada cop més empipada... I neguitosa, perquè divendres sabrà si ha quedat embarassada o no.

El Santi, fidel a la seva promesa, parla amb un membre de l'equip executiu de "Vides de lloguer", i sembla que aconseguiran un paperet al Toni: un personatge que surt i el maten.

La Cecília, que ja treballa a ple rendiment, és una dona amb caracter, digna mare del seu fill. Es fa amiga amb la Remei a qui aconsella que, si està enamorada, no vagi darrera el Ramon com un gosset, que ja la buscarà ell quan la necessiti... i aleshores que sigui ella qui decideixi.

Però el primer que fa la Remei en sortir de la feina és anar a veure el Ramon per mirar de consolar-lo. Aquest l'engega mig de mala manera i la noia, un cop més despitada, li escup el discurs de la Cecília que, naturalment el Ramon no escoltarà.

Que el noi de les olives no en fa ni cas de les recomanacions de la Remei, es veu claríssim quan la Mari arriba a casa seva. Es reparteixen els objectes, els records, les fotos de casament... tots dos tristos però encara amb una certa dignitat. Però en el moment que la Mari li retorna les claus, el Ramon perd els papers: que troba a faltar la nena (la Mari li assegura que la veurà sempre que vulgui), que ell encara estima la Mari, que poden dormir separats si cal... que no el deixi sol... I s'enfonsa, tot plorant i pressionant a la perruquera que, trista i tot, aquest cop no fa altra cosa que demanar perdó i deixar el Ramon enfonsat en el seu dolor...

Spock