Em llevo contenta, el dia no pot començar millor! El cel és d’un color blau intens i fa un sol esplèndid. Em dutxo depressa, em poso uns texans i les sabates de caminar, agafo la càmera de fotos i apa som-hi que a Sant Andreu hi falta gent!

Com que la combinació dels metros m’ha anat rodada, la qual cosa em reafirma que el dia anirà de conya, arribo un quart d’hora abans al lloc de trobada. Faig una ullada per allà i com que no veig ningú que sembli ser un forumista que busqui gent, em decideixo a anar a un bar proper a fer un cafè amb llet i un croissant per agafar forces per a la caminada (més endavant vaig saber que havia estat una decisió encertada).

Entro al bar, m’assec a la barra i quan estic a mig croissant s’obre la porta del bar, fins aquell moment un lloc tranquil i silenciós, i passa per darrera meu un huracà fet persona que, tant bon punt entra sento que, entre altres coses, li diu al noi del bar: “- ...escolta! Com és que no tens posat encara l’enganxina de la web? Ja te’n portaré una!” Un sisé sentit em diu que és en xagori, i més quan, en acostar-se a la barra amb una noia que després vaig saber que era la Sara, li veig el pin de l’escut del poble de Sant Andreu de Palomar a la solapa.

Un cop acabat el café torno al lloc de trobada. En xagori i la Sara ja són allà esperant, i s’han penjat un identificatiu de la Trobada d’El Cor. Em presento i al cap de poc de ser-hi ja arriba la inimitable tplana (un altre huracà) a qui en xagori li dóna un altre identificatiu. Poc a poc va arribant la resta de gent: la Sabanah, l’Scotty, l’Alana i el seu marit, l’Spock, acompanyat de la seva dona i la seva preciosa filleta Gemma, la Mona, en Tàntal, en Pode, la Tzaina amb la cara de velocitat encara posada, la Bris@, la Casablanca, una mica estresada perquè se li ha retardat el tren, el mític €noc, amb cara de son … (crec que no m’he deixat a ningú) Després de fer les oportunes presentacions i els petons de rigor, esperem una mica més a veure si arriba en Koko, però se’ns fa una mica tard i decidim començar el Tour, però això sí, primer fem la foto de família.

La primera parada la fem a un pont que hi ha darrera l’estació de tren i que s’assembla molt al que va fer servir la Paquita en el seu intent de suicidi. Intentem convèncer algú perquè se "suicidi” també, cosa que finalment no aconseguim :-))), llàstima de foto! Seguim pel pont i ens aturem per fer unes quantes fotos amb l’Esglèsia de la Plaça Orfila de fons.

Tornem enrere i seguim la ruta passant per la Plaça Orfila, a on hi ha l’edifici de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta plaça és la que sempre veiem en un pla picat i que es veu l’estació de metro. En xagori ens explica que des del terrat de l’edifici de l’Ajuntament es on van filmar l’escena entre el Jordi i la Núria desprès d’aquell sopar tan íntim. Des d’aquesta plaça també comença el Pg. Torras i Bages que és el carrer que surt sempre entre escenes, tant de dia com de nit, amb el ditxós motorista i des d’allà

també passem per el lloc a on en Toni i la Marta marxen amb el cotxe quan la Marta s’acomiada de Sant Andreu amb la mirada, veiem el lloc a on en Martí i en Jordi tenen la baralla, veiem la paperera famosa i també és des d’aquí on la Paquita espia la Marta darrera uns matolls...

Seguim fent camí passant per la Plaça Comerç a on hi ha la farmàcia en què sembla que està inspirada la de la sèrie. En aquest punt se’ns ajunta en Koko, que per sort finalment ens ha trobat. Tot caminant arribem a la Plaça Mercadal, a on hi ha un mercat que s’assembla molt, encara que no ho és, a la plaça a on en Santi acaba els seus dies a la sèrie Vides.

Camí del Camp de Futbol Narcís Sala, a on resulta que avui estan jugant el Sant Andreu i el Palamós, passem pel Parc de Can Fabra, a on hi ha un pontet tipus jardí xinés que ens sona haver vist també en alguna escena. En aquest parc estan fent un aplec de sardanes, i en Pode i la Sabanah, ni cortos ni perezosos, va i se’ns marquen uns passos de sardana (perquè veieu que integrats que estàvem en la visita!).

Tot xino-xano enfilem cap al Camp de Futbol. Un cop allà i gràcies a les bones arts d’en xagori, ens deixen entrar al Camp sense cap mena de problema i ens atenen molt amablement (és que la gent de Sant Andreu és collonuda, per si no ho sabieu encara!). Allà ens fem unes quantes fotos, sota un sol de justícia que gairebé ens rosteix i al cap d’una estona marxem, que encara queda camí per fer. Jo miro a veure si veig la Teresa amagada per allà, però no, sembla que avui no hi és...

Reprenem la marxa en direcció al Cementiri de Sant Andreu, que queda una mica lluny. Passem pel Parc de la Pegaso, que també ens sona molt i arribem a la Rambla, altrament dit Pg. de Fabra i Puig. En aquest punt, la Sabanah defalleix una mica, i acompanyada per l’Scotty, que és tot un galàn, decideixen anar cap al restaurant a fer unes olivetes i esperar a la gent que ha d’arribar directament al dinar.

Un cop arribats a la cruïlla de la Rambla amb la Meridiana, la Bris@ s’acomiada, ja que ha de marxar de viatge. Després dels corresponents adéus i petons, creuem la Meridiana com una bala, perquè resulta que el temps que passa entre que es posa verd i el vermell està pensat per a batre el rècord del món de velocitat dels 100 m llisos.

Passem pel costat del Parc de Can Dragó, des d’on ja veiem el edifici Heron (es diu així?) en construcció, que promet ser una immesa mole infecta posada allà al mig. Girem a l’esquerra i pugem per un carrer que ens porta, finalment!, al Cementiri. En entrar ens adverteixen que no es poden fer fotos, però a mi em sembla que vaig sentir algún “click”... Ens posem a buscar la làpida d’en Carles i la trobem desseguida, de color granat, ben polida i neta, és clar, com que la Paquita hi va tot sovint a cuidar-la... En xagori ens explica la

problemàtica que hi ha ara amb el Cementiri a on volen fer-hi un tanatori que implicarà la desaparició de no-sé-quants nínxols. Visitem també el nínxol d’un antic capellà que sembla que fa miracles, i així ho sembla, donada la gran quantitat d’ex -vots que hi ha allà.

En aquest punt ja estem esgotats, assedegats i morts de fam, per la qual cosa decidim anar cap al restaurant sense entretenir-nos més. Quan estem a punt d’arribar-hi ens truca la Sabanah, que ens diu que la Kate ja ha arribat al restaurant també.

Entrem cap a dins, anem cap a la taula i, oh sorpresa! en xagori ens ha deixat per cada un dels forumistes un programa de les festes de Sant Andreu, unes etiquetes de la web i … un dossier amb els resums dels 135 capítols emesos fins ara!!! Evidentment estem encantats i li donem les gràcies per aquest regal tant inesperat i tant valuós per a tots nosaltres. Comencem a dinar amb un pica-pica que ens cruspim en un no res i després passem als entrecots i bacallans. Tot boníssim! Durant tot el dinar anem parlant d’El Cor, dels IP o ID (no em va quedar clar) i a mig dinar truca en Channing, que no ha pogut venir aquesta vegada i a qui tots trobem molt a faltar! Procurem fer-li una mica d’enveja, explicant-li quatre cosetes. Quan ja anem pel segon arriba la Mau, a qui rebem amb molta alegria. Quan ja anem pels postres arriben, la Milú, la Bl@u i la Vennus i aleshores es munta un girigall d’abraçades i petons, i naturalment les oportunes presentacions als nous forumistes.

En acabar el dinar (tardíssim) alguns forumistes ja marxen: la Casablanca a qui se li fa tard per agafar el tren, la Tzaina, la Sabanah, l’Scotty, la tplana, que ja té mal de cap de tant pensar amb l’ID/IP. Els altres decidim anar a prendre alguna coseta més. Encara que ens costa una mica trobar un lloc, finalment trobem una terrassa magnífica a la Plaça de les Palmeres. Al cap d’una estona han de marxar l’€noc, a qui se li escapa l’autobús cap a casa, en Tàntal, la Milú, la Vennus i la Bl@u. Els altres ens quedem una estoneta més i com que comença a fer fred decidim amb molta pena donar per finalitzada la trobada i marxar cap a caseta. En xagori, que es tot un amic, ens convida, i tots ens acomiadem, prometent-nos tornar-nos a veure i a seguir forumejant.

En resum, per a mi i crec que per a la resta de gent també, va ser un dia magnífic! Vull donar les gràcies MOLT especialment a la tplana, a en xagori i la Sara, per tota la feinada que sabem que porta organitzar una trobada i portar aquesta web i sobretot per l’amabilitat que van tenir amb tots nosaltres.

I això sí, una cosa m’ha quedat clara: Sant Andreu és un poble, i a més a més molt bonic!