..Se'n adona que, capficat com anava, ha sortit ja dels carrers tranquils del seu barri per ficar-se a la gran avinguda, aquella que porta a la zona industrial. Abans era una carretereta petita envoltada de camps. "Com ha canviat tot això" pensa el senyor Pere, "Com ha canviat tot!".

Apreta el pas, desitja arribar d'una vegada al dipòsit per veure si el "1500" està allà. Uns metres davant seu, al voltant d'un banc solitari, el senyor Pere hi veu un grup singular : set o vuit captaires (si ho podem dir així), gent sense casa, jeuen tot compartint un tetrabrik de "Don Simon". Xerren alegrement tots alhora, en un batibull incomprensible de paraules i rialles. "Deu ser una reunió del sindicat" pensa el senyor Pere rient per sota el nas. De sobte ells el veuen i callen tots de cop. El senyor Pere s'espanta una mica pero continua caminant com si no passes res. El que estaba amorrat al "Don Simon" para de beure, s'aixeca (amb certa dificultat) i camina (amb certa dificultat) cap al senyor Pere i, amb molta cerimònia l'hi diu:
-Dispensi mestre; tindríeu vos l'amabilitat de convidar-me a una cigarreta?
-Doncs ja em sap greu, però el cas es que jo no fumo...
-Es una llàstima, amic meu, pero en aquest cas no em queda sino desitjar-l'hi que tingui una tarda plena de ventura i de felicitat.
El captaire fa una reverència molt teatral, mentre els seus companys aplaudeixen embogits: "Torero!" crida algún, "Poeta!" diu un altre. El senyor Pere continua el seu camí. "Per més fotut que estiguis sempre en trobaràs a un pitjor que tú" pensa.

Una grúa municipal arrossega un vell "2 CV" amb matrícula francesa. "Falta poc" pensa el senyor Pere. Unes pases més i ja veu de lluny aquella gran extensió de ciment on, envoltats per una tanca de filferros, reposen tot de cotxes amb un aire trist, com de nen que s'ha perdut dels pares... El senyor Pere accelera el pas. Veu com la grúa entra el "2 CV" al dipòsit. De sobte pel seu costat passa una "vespa" amb un 'urbano' al damunt. "És ell" pensa el senyor Pere. S'atura. "Un cotxe vell i l''urbano' darrera..." Al senyor Pere li puja la mosca al nas. Decideix quedar-se fora i veure què passa.

L''urbano' entra al dipòsit, para la moto al costat de la grúa i parla amb el conductor. Assenyala cap a un racó, on un plàstic cobreix el que sembla ser un cotxe gran . A sobre el morro més plàstics doblegats. La grúa porta el "2 CV" cap allà, para i el conductor baixa i comença a desenganxar el cotxe. L''urbano' s'hi acosta i cull un plàstic de damunt del cotxe tapat. Al estirar-lo arrosega el de sota, el que estaba tapant el vehicle.

No el destapa tot, només una mica. El suficient com perquè al senyor Pere el cor l'hi fagi un salt:
-El meu cotxe !!!

El senyor Pere entra al dipòsit municipal corrent, embogit.
-El meu cotxe !!! Aquell és el meu cotxe !!!
L''urbano' i el conductor de la grúa es queden petrificats. El vell corre i crida com si fos un indi que ataca una diligència.
El conductor es mira l''urbano':
-L'hem cagada, Manel !
-Calla i fot-l'hi una òstia...