|
Una
ona que no conec
cavalca amb la teva veu
pels camins de l'aire.
I
sento que estās a prop de la remor
que
traspassa la distāncia.
La tristor, la por, l'avorriment,
tot s'esvaeix en una llambregada.
Acluco els ulls sobtadament
i capgiro el so per la mirada.
Garlem de tot i no garlem de res
en un joc que se'ns acaba.
Quan
la desconeguda deixi de vibrar,
qui buidarā de silenci les paraules?
|
