Un col·lectiu de lectors i compradors del diari La Vanguardia ha iniciat un boicot a aquest mitjà de comunicació com a mesura de pressió per tal de que s'editi aquest diari en llengua catalana de la mateixa manera que s'edita en llengua castellana des de fa 121 anys.

Actualment a Catalunya no hi ha raons polítiques, socials, culturals, econòmiques ni tècniques que impedeixin que s'editi La Vanguardia també en català, ni que justifiquin que només es publiqui en castellà. Per sort, han passat les dècades de dictadures, de privació de llibertats i de persecució de la nostra llengua que ens van impedir durant tants anys de viure el periodisme, la comunicació i la cultura en general, amb normalitat i en català.
Les raons tècniques, que es van argumentar en la dècada dels anys 80, que impedien realitzar un tiratge en català de La Vanguardia, van quedar obsoletes i en evidència en els anys 90, moment en que els avenços tecnològics i nous programes informàtics ho feren possible. La prova la tinguérem amb l'aparició de l'edició en català d'un altre diari barceloní d'abast nacional, que per cert obtingué un gran èxit social i periodístic.

Actualment s'esgrimeixen raons econòmiques i s'afirma que una edició de La Vanguardia també en català seria inviable. És sabut per tothom que un estudi de mercat sobre aquesta qüestió realitzat fa uns anys per la direcció de La Vanguardia en demostrava la seva viabilitat i la seva oportunitat. Aquest informe va ser silenciat i guardat en un calaix per desig exprés dels propietaris del diari, el Grupo Godó.

Recordeu com s'intoxicava i s'enganyava el nostre país amb afirmacions com: no és possible una televisió en català, la ràdio en català no és viable, el rock en català no té futur, el cinema en català no és rendible, la publicitat en català no genera beneficis, la universitat en català no té cap possibilitat, les seleccions esportives catalanes no van enlloc, etc... Anys i anys amb la mateixa cantarella i encara continua!
Com és possible que el primer diari de Barcelona i de Catalunya, el que disposa de més recursos econòmics, de major nombre de periodistes i col·laboradors, de més suports polítics a dreta i a esquerra, de més volum d'anuncis i publicitat institucional contractada (Generalitat, Diputació i Ajuntaments), no es digni en ple any 2003 a treure una edició de La Vanguardia també en català? Pensem que el 90 % de les vendes de La Vanguardia es realitzen al Principat. Potser els directius de La Vanguardia creuen, o ens volen fer creure, que a Sevilla, Valladolid, Burgos o Madrid la gent compra La Vanguardia?

Cal apuntar però que aquesta política de comunicació exclusivament castellana d'aquest diari i de negació a publicar una edició de La Vanguardia també en català, ha tingut la connivència durant 23 anys dels dos grans partits catalans CiU i PSC i de tots els seus líders. Un exemple recent d'aquest fet: com poden els dos candidats a President de Catalunya, Pasqual Maragall i Artur Mas, realitzar un debat cara a cara de 3 hores i mitja en català i acceptar que aquest debat es transcrigui a les pàgines de La Vanguardia íntegrament i exclusiva en castellà? Com gosen aquests grans professionals de La Vanguardia traduir paraula per paraula, del català al castellà, el que opinen els dos candidats a President de la Generalitat sobre Catalunya i les seves propostes de futur? Perquè impedeixen als seus lectors, i a la ciutadania en general, saber el que han dit Mas i Maragall en la seva pròpia llengua? Quin signe de normalitat, de llibertat i de país és aquest?

Si no podem gaudir d'un diari de qualitat com La Vanguardia també en català és exclusivament per decisió política dels seus propietaris i directius que no tenen la més mínima intenció de fer el pas, si no és que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país "els convidem amablement" a que ho facin. Però no hem d'oblidar la responsabilitat que tenim tots, subscriptors, compradors, empreses anunciants, lectors i la ciutadania en general en aquesta situació de discriminació del català. I sobretot, no subvalorem la nostra força com a lectors, compradors i en definitiva clients de La Vanguardia ni com a internautes. Recordem sinó les darreres campanyes contra Leche Pasqual, Siemens, Warner, Disney, Renfe, Aena, Correus, etc.

Com podem reclamar i reivindicar que el català sigui reconegut i respectat a Espanya i a Europa si som incapaços de convèncer a empresaris i periodistes de Barcelona per tal que no discriminin la nostra llengua? Com podem demanar a fora drets per la nostra llengua si som incapaços d'aconseguir a casa nostra el mateix tracte i reconeixement pel català que el que rep la llengua castellana? Com podem pensar que algú ens farà cas o ens prendrà seriosament?

Per tot això, et proposem que et sumis a aquesta nova campanya en defensa del català i que la promoguis amb tots els mitjans que tinguis al teu abast. Fem boicot a La Vanguardia, fins que la direcció d'aquest diari expressi clarament la seva voluntat de publicar La Vanguardia també en català.

PER UN DIARI LA VANGUARDIA TAMBÉ EN CATALÀ,
BOICOT A LA VANGUARDIA!!



04 d'agost 2004

Així ho anuncia avui Javier Godó, comte de Godó i editor de La Vanguardia, en un article que publica el diari .

La Vanguardia s'editarà també en català a partir del proper mes de maig, segons que ha anunciat aquest diumenge el seu editor Javier Godó, comte de Godó, en un article publicat a les pàgines d'Opinió del diari. La sortida de l'edició catalana del rotatiu coincideix amb el 130 aniversari del naixement de La Vanguardia en 1881. La decisió de realitzar una doble edició del diari s'explica, en paraules de Javier Godó, en "la vocació de servir millor a els qui dipositen la seva confiança en nosaltres cada dia" i cerca ser "també un gran diari europeu en català, sense per això deixar de ser-ho en castellà".

A partir de la sortida de l'edició catalana, cada lector podrà escollir la versió de La Vanguardia en l'idioma que desitgi, tant en paper com en l'edició digital. La decisió del rotatiu constituirà una excel·lent notícia per a la difusió del català lloc que "eixamplarà de manera important la presència de la llengua catalana en els quioscs i a la xarxa", afirma el comte de Godó. Aquest fet s'explica per la posició d'indiscutible lideratge d'audiència i vendes de La Vanguardia a Catalunya, tant en la seva edició impresa com en la seva versió on line.

Dues llengües i un mateix estil
En relació a l'orientació editorial de la nova edició en català, Javier Godó indica que es tracta d'oferir un diari en "dues llengües i una única mirada". En aquest sentit, assenyala: "La nostra voluntat és elaborar un producteexcel·lent en tots els sentits, sempre amb l'ambició de centralitat que ens defineix i ens vincula a les preocupacions i interessos més importants de la ciutadania. Dues llengües i un mateix estil assentat en criteris de responsabilitat i fiabilitat".

El president-editor de La Vanguardia reconeix que la decisió d'oferir l'edició també en català "és una nova responsabilitat i un repte que La Vanguardia assumeix amb satisfacció i normalitat, com correspon a una empresa que ocupa el centre del sistema informatiu i cultural de la societat catalana influint alhora en tota Espanya i projectant al món els noms de Catalunya i Barcelona.




27 de febrer 2011