La Generalitat actua

El Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda civil que va interposar el Govern de la Generalitat contra el president del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, per les seves polèmiques declaracions sobre la vigència del concepte de comunitats històriques a la Carta Magna.
En la demanda, el Govern català fa una petició perquè es condemni el president del Constitucional a abstenir-se de fer en el futur, i mentre ocupi aquest càrrec, "manifestacions que comprometin la dignitat de la Generalitat i del poble de Catalunya".
La Sala Primera del Suprem, que tramitarà el cas, dóna un termini de 20 dies a Jiménez de Parga perquè contesti la demanda.
El conseller en cap va celebrar la decisió del Suprem, i la va considerar un "èxit" i un "pas molt important" en la croada del Govern català perquè Jiménez de Parga, a qui reiteradament ha instat a rectificar, no intervingui en els conflictes entre el Govern central i Catalunya que dirimeix el Constitucional.
Als passadissos del Parlament, Artur Mas es va mostrar confiat que, després de l'admissió a tràmit de la demanda, el Tribunal Constitucional obligarà el seu president a inhibir-se en aquells temes que plantegi l'Executiu català, cosa que, per ara, no havia pogut aconseguir per la via de la recusació.

Fontetes de colors i ignorància es barregen en les delirants declaracions del president del Constitucional

Encara continua la sorpresa per les declaracions de Manuel Jiménez de Parga, president del Tribunal Constitucional espanyol, negant el fet diferencial de les anomenades 'comunitats històriques'.Jiménez de Parga, com argument en contra, no ha tingut cap altra idea que exalçar la identitat històrica d'Andalusia, concretament de Granada, a través del passat musulmà a Al-Andalus. En això, curiosament coincideix, segur que involuntàriament, amb els grups independentistes andalusos i amb els grups que reivindiquen el llegat andalusí. De fet hi ha grups islamistes que avui en dia reivindiquen Al-Andalus com a projecte polític, com és el cas de la Lliga Morisca - Yama'a Islàmica d'al Andalus.

Però, a més, De Parga fa el ridícul, i ensenya els seus nuls coneiximents històrics, quan argumenta que a l'any 1.000 Granada tenia moltíssimes fonts amb 'aigües de tots els colors' mentre que al nostre territori no sabien 'rentar-se pel cap de setmana' (ignorant el fet que evidentment no hi havia cap de setmana aleshores...) De l'esplendor cultural i científic creat pels àrabs i berebers a l'al-Andalus ningú no en dubta. Ara bé, el president del Constitucional podria haver afinat una miqueta més. Perquè les fonts de colors a Granada, si és que feia esment a les de l'Alhambra, no arribarien fins 237 anys després, quan es va començar a construïr aquest palau. A l'any 1.000 encara governaven els Omeies i Còrdova era la capital. I a Granada intenses rivalitats van provocar la destrucció de la ciutat l'any 1.010.

Com a curiositat cal ressenyar que l'any 999, un any abans del triat per Jiménez de Parga el monjo Gerbert d'Orlhac, occità però estudiant a Vic i Ripoll i conegut com 'l'home més savi del segle X', va ser nomenat papa, amb el nom de Silvestre II. També és llavors, a partir de l'any 1.000, que comença l'emancipació progressiva dels comtes catalans. Just vers l'any 1.000 se situa històricament el naixement de les Corts Comtals, antecedents de les Corts Reials catalanes.

La petició a Catalunya, Galícia i Euskadi perquè dimiteixi el president del Tribunal Constitucional és un clamor. Manuel Jiménez de Parga i Cabrera (Granada, 9-4-1929) ha deixat anar menyspreus com aquest: "L'any 1000, quan els andalusos teníem diverses dotzenes de sortidors d'aigua de gustos diferents i olors diverses, en algunes zones de les anomenades comunitats històriques ni tan sols sabien el que era rentar-se els caps de setmana".

Detalls higiènics a banda, el que va ser catedràtic de Dret Polític a Barcelona (1957-77) i ministre de Suárez (1977-78) ja havia demostrat abans de la seva elecció al capdavant del TC, el novembre del 2001, el seu rebuig dels fets diferencials. Des que va entrar al TC el 1995 va emetre diversos vots particulars contra aquestes comunitats. El 1997, va qualificar d'"herètic" anomenar Espanya "nació de nacions" i va considerar "inadequat" això de "comunitats històriques". D'Euskadi se'n va mofar en especial arran de l'11-S. Després d'elogiar la "fortalesa" del Govern dels EUA contra el terrorisme, va dir: "Ningú, ni el lehendakari d'Oklahoma o de Nevada, ha dit que Bush envaïa competències".

Aquest volcànic catedràtic, que ja es va desprestigiar amb els seus desvaris polítics en la transició (va coquetejar amb socialistes i democristians d'Unió i va acabar a UCD), no sorprèn els que el coneixen.

• Els atacs al nacionalisme posen en qüestió la Constitució i la realitat plural d'Espanya

Reclamar l'abolició de la consideració de nacionalitats històriques de Catalunya, Euskadi i Galícia per equiparar-les a la resta de comunitats autònomes no és un acudit sense cap ni peus, per més que s'amaneixi amb una al.lusió mil.lenària a la higiene, si qui ho pregona és el president del Tribunal Constitucional.
La insensata declaració de Manuel Jiménez de Parga no pot ser despatxada com una més. Ostenta un alt càrrec institucional de l'Estat i li és exigible neutralitat com a intèrpret de la Constitució. No li competeix a ell revisar la història ni canviar la norma constitucional, i no es mereix continuar desacreditant el càrrec.

A aquest disbarat s'hi sumen altres enfrontaments verbals per la qüestió del nacionalisme. Com les declaracions mitinesques de José María Aznar a l'abominar dels "guetos culturals" i al titllar els nacionalistes bascos de "tribu". Manifestacions impròpies d'un president del Govern en un Estat plurinacional i pluricultural, que provoquen reaccions també irades, com la d'Artur Mas, que ahir el va anomenar "caradura".

Aquestes actituds, que tant allunyen els ciutadans de la política, qüestionen el pacte constitucional que fa 25 anys va donar a llum l'Estat autonòmic.

• Jiménez de Parga es mofa de les comunitats històriques ironitzant que al segle X els andalusos tenien fonts de colors mentre que la resta ni es rentaven

El president del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, va advocar ahir per superar d'una vegada "el gran error" que al seu parer suposa mantenir l'actual diferenciació entre comunitats històriques -Catalunya, Euskadi i Galícia- i la resta d'autonomies. Un epítet, el d'històrics per a aquests tres territoris, que va proposar rebutjar "per molt que fins ara hagi estat políticament correcte".
En el marc d'una conferència al Fòrum de la Nova Economia, que organitza Europa Press, el president de l'alt tribunal va admetre que aquesta distinció havia tingut "interès" i fins i tot justificació "als inicis de l'actual règim", o sigui durant la Transició, però que amb l'Estat autonòmic ja desplegat "ja no té sentit". Va advertir que "l'organització de l'Estat entre nacions i regions" [establerta a l'article 2 de la Constitució] no pot quedar reduïda "de forma seriosa a autonomies de segona davant tres que es diuen diferents".

Granada musulmana
En to exaltat, el veterà magistrat va recordar que "tot el territori d'Espanya està ple d'història", i va posar un exemple gràfic per justificar el seu polèmic raonament: "No tallin per l'època de la Segona República per haver plebiscitat afirmativament un estatut, tallin per l'any 1000! Aleshores els andalusos teníem i Granada [on va néixer] tenia dotzenes de brolladors d'aigua amb colors diferents i olors diverses i en algunes zones d'aquestes anomenades autonomies històriques ni tan sols sabien el que era rentar-se els caps de setmana", va etzibar enmig de les rialles i aplaudiments de la majoria dels assistents, entre els quals hi havia el ministre de Justícia, José María Michavila.
Jiménez de Parga va explicar que aquesta "gran fal·làcia" de dividir les disset autonomies de l'Estat entre les històriques i les de règim comú no es pot admetre i va recordar que fruit d'aquesta distinció "que ja no té cap interès" algunes d'elles, com Cantàbria, la Rioja i Madrid, van reformar l'any 93 els seus estatuts per considerar-se també autonomies històriques.

D'altra banda, i com ja és habitual en totes les seves intervencions, va rebutjar el federalisme asimètric, però va anar més enllà quan també va renegar de dotar l'Estat d'una estructura federal. Així, va explicar que a l'hora "de replicar a la pretensió de donar cabuda a la Constitució a un Estat federal" cal tenir en compte que en aquests "els components [que a Espanya serien les autonomies] tenen tots poder originari com a tals", fet que a l'Estat espanyol no passa, segons ell, "perquè el poder originari és a les mans de la nació espanyola, que confereix poders derivats als territoris a través dels estatuts". És basant-se en aquest raonament sobre l'origen del poder que va considerar que "per més competències que tinguin les comunitats" l'espanyol mai podrà ser considerat un Estat federal.

Jiménez de Parga també va referir-se a les veus i "grups minoritaris nacionalistes" que demanen reformar el text constitucional recordant que s'ha de fer "en rares ocasions i amb mans tremoloses", i que si es toca és "per adaptar-la a les noves exigències" sobrevingudes pels avenços tecnològics i científics, mai per qüestions polítiques. El president del TC va indicar que a un país com Espanya, "on la consciència nacional no ha arrelat", la Constitució ha de convertir-se "en un element de cohesió per generar sentiment constitucional que no es pot modificar com una llei d'arrendaments uro un Codi Penal, que pot canviar cada ministre que passa".
Segons ell, només estats com França, "que no necessiten el sentiment constitucional perquè ja hi ha un sentiment nacional gran que ja voldria Espanya per a si mateixa", poden permetre's reformes constitucionals i no necessiten posar en valor la carta magna, tal com fan el PP, el PSOE i les altes institucions de l'Estat. Jiménez de Parga també va queixar-se de l'ensenyament de la història, i es va referir directament a Catalunya, explicant que la seva néta Lara -que viu a Barcelona- quan va visitar Granada als 14 anys amb ell, va estranyar-se "que també per allà hagués passat la història".

Davant les crítiques rebudes al llarg del dia per part de tots els partits, tret del PP, De Parga va explicar posteriorment en una conferència a l'aula de cultura del diari Abc, on va refermar els seus posicionaments, que ell "entén i disculpa" uns retrets "fets des del sentiment, i no des de la raó", i va considerar que "ningú es pot considerar ofès" per ell.

En boca dels dirigents del PP, no hi ha mai lapsus freudians, incontinències verbals o espontaneïtats delatores. Ans al contrari, tot està mil·limetrat, previst i convingut fins al punt que cada integrant de l'orquestra sap exactament com ha de seguir la batuta. Era, doncs, perfectament previsible que Piqué amenacés de retallar l'Estatut en cas que s'obri un procés de reforma, perquè "hi ha sectors -i ben a prop que els té- que pensen que les autonomies han arribat massa lluny".
Per cert, en tant que niño Vicente i primer de la classe de patriotisme constitucional, ¿ens pot dir el ministre si està d'acord amb la doctrina del "gueto cultural i identitari" que predica el seu senyoret? ¿Subscriu també la frase que la nostra tribu serà vençuda per la seva societat civil model Quintanilla postmoderna?

En canvi, ens ha sorprès l'aparició en escena de Jiménez de Parga, que, d'ençà del seu nomenament com a president del Tribunal Constitucional, s'assembla cada dia més al Múgica d'estómac agraït. En realitat, rebrota el Don Manuel que escrivia a Leopoldo Calvo Sotelo demanant-li més diners per combatre el nacionalisme català a les urnes i assegurant-li l'èxit d'una campanya agressiva, atès el tarannà mesell i claudicant dels catalanistes.

Ja tenim, doncs, el següent capítol de proclames anticonstitucionals que va obrir Aznar amb el seu insultant menyspreu a una realitat que la carta magna reconeix, empara i obliga a protegir i defensar. Ja era prou greu que el president del govern (de tots?) parlés com a incendiari en lloc de ser balsàmic i situés fora del terreny de joc unes forces polítiques majoritàries als seus territoris i d'una trajectòria democràtica que ja voldria tenir el PP. Però encara hi cabia una ulterior filigrana: la de fer que el garant de la Constitució parlés en contra de la llei fonamental que sovint, amb les seves sentències, desvirtua a base de lectures restrictives i que, ara, ja ni respecta ni acata verbalment. Ha dit, en efecte, l'ínclit jurista que no hi ha nacionalitats històriques (encara que la Constitució distingeixi entre nacionalitats i regions), perquè l'única diferència és que van plebiscitar els seus Estatuts durant la República. ¿Li sembla, doncs, poc que fessin afirmació de voluntat de ser en l'únic període recent de llibertat? Tanmateix, Jiménez de Parga també diu que ell com a granadí sap que quan al seu regne ja tenien brolladors d'aigua de diferents colors i olors, aquí encara no practicàvem l'aseo personal. No entrarem com ell en odioses comparances, però sí direm que precisament per falta d'higiene democràtica hi ha gent que pot exercir càrrecs importants de forma barroera.