Ens trobem aquí, com cada any d'ençà que ens podem expressar, per retre homenatge a la nostra nació, motivats fonamentalment per l'estimació per Catalunya i per les persones que hi conviuen i fan del civisme un motor per aconseguir una millor qualitat de vida de tots plegats.

Per què l'11 de setembre?
Per no oblidar, perquè si perdem la memòria ens falta un element fonamental per entendre la nostra realitat i el nostre futur. Perquè hem d'explicar als nous veïns i veïnes, així com a tots nosaltres, el nostre tarannà, les nostres característiques pròpies i legítimes, les nostres aspiracions, i la nostra posició en un món globalitzat.

I per què avui i no qualsevol dia?
Perquè fa 288 anys, l'imperialisme ens feia una gran ferida, ens va arrabassar les nostres institucions, va trencar l'esperit col.lectiu català, va posar pals a les rodes al nostre desenvolupament com a pais, impedint l'avenç de la nostra cultura, els nostres costums, les nostres lleis, la nostra llengua.

Potser direu que estem ancorats en el passat, que és massa temps en la nostra memòria individual, però no ha estat així en la memòria d'una nació, son greuges que sempre hem arrossegat com un llast.
La història de la nació catalana contemporània s'ha configurat en l'intent de buscar la plenitut, és a dir, la capacitat plena i legítima de regir el seu propi destí.
Hi ha hagut periodes molt favorables com la Generalitat republicana del 31 i d'altres que ens han ofegat com la cruenta guerra incivil.
Després del malson, amb l'adveniment de la democràcia fa 25 anys, ens van il.lusionar i, amb aquesta quasi estabilitat pactada, hem pogut progressar i l'avenç de Catalunya ha estat extraordinari i s'ha incrementat la qualitat de vida dels catalans.

Però no ens podem aturar, encara tenim llacunes, hem de replantejar-nos el que volem ser aquí i a Europa.
Brussel.les ens ha de reconèixer no com a províncies d'Espanya subordinades a l'estat espanyol, sino com a motor d'Europa, amb legitimitat per establir les seves pròpies normes, amb la capacitat de buscar solucions adequades als nostres problemes aquí on s'originan, hem de gestionar la riquesa aquí on es produeix i no hem de demanar permisos per ser el que volem ser.

Tots els que vivim aquí els de sempre i els nouvinguts, hem de saber que som en un gran país amb un gran potencial de progrés, amb una cultura, una llengua, una història i una manera de fer les coses pròpies, amb un civisme propi; per això no podem abaixar el cap davan l'intent centralista, ranci i no plural de treure'ns allò que com a nació volem ser: una Catalunya on els que hi conviuen assoleixin els valors democràtics i cívics de justícia, llibertat i pluralisme; per això hem de recuperar l'autoestima i l'autoafirmació com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya i no ens ha de fer por reivindicar una organització pròpia que aixoplugui els nostres desitjos, que ens permeti el lliure desenvolupament: els Estats no son inamovibles, els Estats democràtics els fan els pobles, i tot es pot canviar si hi ha voluntat col.lectiva.

Visca el nostre poble!

Visca Catalunya!

Sant Andreu de Palomar , setembre de 2002