A
l'espai
que
avui
ocupa
l'Antic
Terme
Municipal
de
Sant
Andreu
de
Palomar,
hi va
haver
activitat
humana
des
del
Neolític.
Va ésser
romanitzat,
d'aquella
època
és
la
Venus
Púdica
(uns
200
anys
a.C.)
i
posteriorment
cristianitzat.
La
primera
capella
va
estar
dedicada
a
Santa
Eulàlia,
a
Vilapicina,
posteriorment,
una
altra
a
Sant
Andreu.
La
documentació
més
antiga
data
de
l'any
991.
De l'any 996 tenim documents que ja anomenen Sant Andreu de Palomar.
El Terme Parroquial va ser assaltat i les capelles incendiades per Al-Mansor
i els Almoràvits. Reconstruïdes però cada vegada.
L'activitat rural va esdevenir intensa: cànyem i vinyes principalment.
Amb nombrosos massos i masies: Finestrelles, Romanet, Fornells, Canyelles,
Selvià, Palomar, Morera, Esquerdo, Riera, Alegre, Cànoves, Verdaguer,
Maimó, Sala, Dolcet, Rovira, Tria, Pere Valent, Oliver, Tolrà, Solà,
Basté, Armera, Ros, Tissó, Borni, Garrigó, La Seca, Xandri, Guineueta,
Dragó, Armengol, Capó, Cerdà, Càrcer, Dumenjó, Maguerola, Ranxero, Serret,
Oller, Vinyes, Nyau... I, amb el Rec Comtal, molins fariners -com ara
el Molí de Sant Andreu a la torre de Bell Lloc- i la Farga de Sant Andreu.
Amb moliners, flequers, ferrers, boters, sequiers, carreters, corders,
espardenyers...
L'industrialització,
al segle XVIII, va canviar hàbits i l'aspecte del poble. El 'Vapor de
Fil', la farinera, la fàbrica de gas, l''Hispano Suïssa'... I amb ella,
l'increment de veïns i del comerç: la Plaça Mercadal, una de les places
totalment porxades més grans del País, s'inaugurà el 1850.
|
La participació
dels andreuencs a guerres i revoltes ha sigut constant i destacada:
la Revolta dels Pagesos de Remença contra els 'Mals Usos'; contra el
rei Joan II; contra el rei Felipe V; contra els francesos, amb Josep
Manso; a les Guerres Carlines; enfrontats al general Prim, que va bombardejar
Sant Andreu amb artilleria; a la Revolta de les Quintes, amb el Noi
Baliarda; la Setmana Tràgica; contra la sublevació feixista del 1936...
El fet més destacat, però, va ser la Revolta dels Segadors, amb la que
es basa l'Himne de Catalunya, quan els segadors es varen reunir a Sant
Andreu de Palomar i, amb el Crist de la Parròquia com estendard, van
entrar a Barcelona i eliminar el 'Virrey de Cataluña'.
Actualment Sant Andreu de Palomar, annexionat a contracor el 20 d'abril
de 1897, segueix mantenint -malgrat les agressions i potinades per part
d'especuladors i la manca de sensibilitat del centralisme municipal
barceloní- molt del seu aspecte i el seu tarannà de poble: moltes cases
de planta, pis i eixida; relacions entre veïns i Entitats; tracte comercial
agradós, preocupat de servir i 'quedar bé'; participació dels veïns
en la seva dinamització, esdeveniments, festes i actes ....
Sant Andreu és dels andreuencs.
Sant
Andreu de Palomar
un bon lloc per a descobrir i estimar
|